Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla: 20 anys d’escola

   Aquesta vegada sí que va ser una casualitat molt grossa. Qui m’havia de dir que al sopar – exposició, que havia organitzat el grup “Recordarem els anys 50, 60 i 70”, em trobaria amb en Pere qualsevol i la seva filla, als quals no els havia dit res ni els havia convidat. Resultava que eren amics de la família d’un mestre de Campos, ja mort, i que venien a acompanyar la família en aquest acte tan agradable. Els vaig explicar que a mi m’havien convidat com a mestre, perquè devers el 1960 havia fet un any de classe a l’escola Fra Joan Ballester i que, a més, havia fet les pràctiques a les escoles, quan estudiava de mestre. Com que aquest dia me’n vaig anar abans que acabàs l’acte, només vaig tenir temps de dir a la filla que en tenir alguna xerrada, me l’enviassin. Tres dies després vaig rebre un correu electrònic en el qual ja m’havien escrit la conversa que havien tengut en Pere i la seva filla, precisament sobre l’acte en el qual havíem coincidit. Aquesta és la xerrada (escriuré les intervencions entre cometes, perquè moltes vegades els guionets desapareixen a la impremta):                                                     

 “Ahir mentre sopàvem vaig sentir que feies unes quantes observacions a la persona que tenies al teu costat sobre aquell acte, com si fossin de crítica i no ho vaig entendre, vols que en parlem?”, va dir en Pere. 

 “Podem parlar de l’acte d’una manera global o dels comentaris que vaig fer a la meva amiga”, contestà la filla. 

  “Vaig trobar que va ser un acte molt complet, molt variat i que demostrava que els organitzadors hi havien dedicat moltes hores de feina.” 

 “Tens tota la raó del món en el que acabes de dir, jo també estic d’acord que aquest acte va ser molt variat i complet, però em vols dir què hi pintaven les autoritats per allà, el batle i el president de la Mancomunitat, per exemple?”

”Dona, també podien voler homenatjar els mestres d’aquella època i tenien tot el dret a fer-ho.”

“Tenien dret a assistir al reconeixement, però no tenien cap motiu per haver de repartir els obsequis que es feien als mestres, com si l’acte l’haguessin organitzat ells.” 

 “A la gent li agrada que les autoritats s’involucrin en els actes que organitza el poble.” 

    “D’acord, i per això ho critic. S’apunten a qualsevol acte per anar conservant els vots o per fer-ne de nous. I a aquest acte no crec que hi haguessin fet gaire mèrits.” 

 “Dona, devien haver deixat aquella nau, que deu esser de l’Ajuntament als organitzadors per poder dur a terme aquell acte.”

“Pare, aquella nau, si l’administra l’Ajuntament, és del poble, i el poble tenia dret a usar-la sense haver de fer cap agraïment a les autoritats. L’agraïment es feia als mestres.” 

 “Supòs que la paròdia que feien damunt l’escenari aquell home i aquella dona et degué agradar, perquè varen fer riure molt.” 

  “Sí, pare, em va agradar i ho varen fer bastant bé, però no varen vigilar gaire el llenguatge. He demanat al padrí si en els anys 50 i 60 jugaven amb “tiraxines”, i m’han dit que no, que aquesta paraula va arribar molt més tard, a través del castellà. En aquell temps jugaven amb un “tirador”. Això ho haguessin pogut vigilar un poc més.” 

 “Massa varen fer. Jo trob que en varen encertar moltes i segurament no devien cobrar per la gran feina que varen fer.”

“Tens raó. Ho varen fer molt bé, però jo et dic els defectes que els vaig trobar, i en el llenguatge en varen fer algun més i no era per qüestió de les modalitats.” 

 “De totes maneres, supòs que vares trobar alguna cosa ben feta. No fas més que criticar.”

“L’exposició estava molt bé, les explicacions a les fotografies fos estat massa; el sopar es va servir amb molta rapidesa, l’acte d’agraïment als professors va ser ben correcte, però no es va dir ni una sola paraula sobre el conflicte que tenen els mestres d’avui en dia amb les autoritats educatives, per mor del TIL”.

“No tocava xerrar de l’educació d’avui, era un acte que es feia per als ensenyants dels 50, 60 i 70.”

“Tens raó, però jo , personalment, pens que els mestres actuals també en mereixen un i de ben gros d’homenatge, encara que les autoritats només cerquen castigar-los i reprimir-los.” 

“Bé, filla, les teves paraules sobre el fet que et va agradar l’acte en general són les que més m’importen. Tu que sempre cerques punta a totes les coses, ja saps que l’any passat es va fer l’agraïment als músics, enguany s’ha fet als mestres. Quina recomanació faries als organitzadors per a l’any que ve?” 

“Sense dubtar-ho ni un segon, et diré que jo els recomanaria que fessin un homenatge als pagesos. S’ho mereixen.”