http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7094/el-govern-del-pp-prepara-una-llei-colonial-etnocida-antiestatutaria-i-anticonstitucional
divendres, 30 de desembre del 2011
El Govern del PP prepara una llei colonial, etnocida, antiestatutària i anticonstitucional
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7094/el-govern-del-pp-prepara-una-llei-colonial-etnocida-antiestatutaria-i-anticonstitucional
diumenge, 25 de desembre del 2011
El pacte multipartit de les Illes anava contra el castellà
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7073/el-pacte-multipartit-de-les-illes-anava-contra-el-castella
divendres, 16 de desembre del 2011
El PP vulnera i passa per l'adreçador l'Estatut i la Llei de Normalització Lingüística
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/7015/el-pp-vulnera-i-passa-per-ladrecador-lestatut-i-la-llei-de-normalitzacio-linguistica
dijous, 15 de desembre del 2011
Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla, Eleccions? Democràcia? Continuarem igual?
Aquesta vegada en Pere i la seva filla han tengut una xerrada expressament per a publicar a la revista Ressò. M’ho han explicat telefònicament i jo els ho he agraït tant com he sabut. M’han dit que havien volgut parlar de les eleccions properes, les del 20 de novembre, i també m’han assegurat que tant els és que la revista surti abans o després de les eleccions, ja que ells quan dialoguen sobre un tema important, no ho fan per a intentar canviar el món. Ells pensen que el món només es pot canviar amb fets, i també pensen que, respecte d’aquestes eleccions tot està fet. Electors i no electors han d’estar preparats per a actuar i estar amb els ulls ben espolsats a partir del dia següent a les votacions, ja que serà molt interessant veure com s’ho faran els nous governants per a tornar-nos l’estat del benestar que havíem aconseguit. Així que m’han enviat la seva conversa gravada, cosa que significa que a mi no m’ha quedat més remei que transcriure-la. Aquí la teniu:
“Aquestes eleccions les hem ben guanyades, abans de fer-les.”, va dir el pare.
“Sí, tenc ben clar que les guanyareu i també en sé les causes.”, va contestar la filla.
“Les causes són les d’un president i d’un partit en el poder que ens han abocat a aquesta crisi tan gran.”
“No et negaré que el PSOE i el president tenen molta responsabilitat en el fet que no s’hagi duit endavant una política encarada cap a un futur millor, que ens trobam en un carreró sense sortida. Tot això no t’ho negaré, però que siguin els culpables de la crisi, això sí que ho tenc clar, no han estat els únics culpables.”
“Crec que governen des de 2003 i va ser el 2007 quan va començar la crisi, per tant, en són ben responsables.”
“No negaré la responsabilitat que tenen. De totes maneres, vull deixar ben clar que jo no faig de defensora del PSOE, que jo voldria tenir un estat propi, i des d’aquest estat, treballar per a disminuir la crisi. El que vull deixar clar del meu pensament és que d’aquesta crisi en són responsables tots els que han governat fa vint anys i més.”
“Pensa, filla, que amb el govern d’Aznar es va eliminar el dèficit i es varen crear molts de milions de llocs de treball.”
“Aquí era on volia arribar, pare. Aquest home que treu pit per les estadístiques que va aconseguir és un dels grans responsables de la crisi, tant o més que Zapatero, encara que a aquest ara li carreguen el mort.”
“Jo només sé que en el temps que va governar Aznar, tot anava com una seda.”
“Crec que t’ho he dit altres vegades, però t’ho repetiré. En temps del govern d’Aznar, érem considerats a Europa un estat amb necessitats, i a més volien que deixàssim de produir certs productes com llet i altres del camp. Això feia que arribassin torrentades d’euros d’Europa. Aznar va ser un dels que va posar en pràctica la doctrina neoliberal, que és la principal causa de la crisi, va fer la llei del sòl, que va permetre urbanitzar i construir tot el que s’havia d’haver construït en 30 anys i ho va deixar preparat perquè en temps d’en Zapatero això continuàs. Aquesta construcció exagerada va fer que poguessin venir centenars de milers d’immigrants, que sempre estaven disposats a fer feina per menys doblers que els d’aquí. I tot això ha sumat per a arribar a tenir tants d’aturats.”
“Això jo no ho acab d’entendre.”
“Tu i la major part de votants, que voten enganats. Això sí que ho entendràs. Tu saps que durant tots aquests anys d’abundància, tothom es podia comprar pisos, moblar-los i cotxes i altres objectes, sense tenir doblers per a fer-ho, això és el que es diu bombolla immobiliària o bombolla sola, que si explota no queda res. Recorda que durant aquests anys els bancs guanyaven molts diners i tenien un gran superàvit. Repartien dividends i moltes persones es varen fer riques. És a dir, es varen apropiar dels guanys de la bombolla, que estava plena d’aire, de res. Quan la bombolla ha explotat i els bancs no han pogut cobrar i han tengut pèrdues, ara resulta que aquestes sí que es reparteixen, les hem de pagar entre tots. Els doblers falsos que varen fer els tenen acumulats en paradisos fiscals.”
“Pot ser que tenguis raó, però jo no entenc com es pot demostrar. “
“És molt senzill. S’ha d’utilitzar un poc més el sentit comú. A veure si amb el Govern que farà ara el PP, la gent se n’adona, ja que volen sortir de la crisi fent el mateix que va produir-la. Per tant, si aconsegueixen aparentar que se’n surten serà un miratge, i tornarem a caure en una crisi encara molt més profunda. Has de tenir en compte que els doblers s’han de cercar als paradisos fiscals i a les grans fortunes, que no han patit gens la crisi, excepte perquè han disminuït els guanys, i això el PP no ho vol fer. L’altre dia un entès en aquestes qüestions va exagerar i va dir: El PP governa per a l’1 per cent d’espanyols i el 99% restant el vota. És una exageració, però cosa d’això hi ha.”
“Trob que parles molt bé, però no em convences, preferesc pensar que tot anirà millor i així ho esper.”
“És per això que no crec massa en aquestes eleccions ni en aquesta democràcia, perquè pens que estarem igual i això suposa continuar amb la misèria per a molts i amb la injustícia per a massa persones.”
dilluns, 12 de desembre del 2011
La lliure elecció de llengua pot suposar la no consecució del graduat en ESO
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6980/la-lliure-eleccio-de-llengua-pot-suposar-la-no-consecucio-del-graduat-en-eso
dijous, 1 de desembre del 2011
Continua amb la repressió lingüística, tot trepitjant la Llei
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6925/continua-amb-la-repressio-linguistica-tot-trepitjant-la-llei
dilluns, 28 de novembre del 2011
D'allà on no n'hi ha no en raja
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6889/dalla-on-no-nhi-ha-no-en-raja
dimecres, 23 de novembre del 2011
Preparen una agressió més contra el català
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6854/preparen-una-agressio-mes-contra-el-catala
dijous, 17 de novembre del 2011
Presentació del llibre Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment als mitjans de comunicació
El dimarts, 15 de novembre, a les 11 hores, s’ha presentat el llibre Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment, a l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics de l’STEI-i. El llibre està format per un recull d’articles publicats a la revista Ressò de Campos durant més de 10 anys sobre la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, El seu autor és Joan Lladonet i Escales, mestre, pedagog i articulista, que des de fa més de trenta anys dedica la major part dels seus esforços personals i professionals a la normalització lingüística de la llengua catalana. L’ha prologat l’exdirector general de Política Lingüística, Joan Melià.
El llibre ha estat editat per l’STEI-i i l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics. El sindicat enviarà un exemplar de cada llibre a les escoles i instituts de les Illes Balears. L’Editorial Moll el distribuirà. Es podrà trobar a les llibreries de les Illes, del País Valencià i del Principat.
A la presentació hi havia el secretari general de l’STEI-i, Biel Caldentey, el director de l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics, Pere Polo i l’autor del llibre, Joan Lladonet.
Gabriel Caldentey, entre altres coses, ha manifestat: “El llibre transcriu, article per article, tots els corresponents a la Declaració Universal de Drets Lingüístics, n’explica el significat de cada un i comenta si realment els ciutadans i les ciutadanes els tenen garantits o no.”
Pere Polo ha explicat: “Del 6 al 8 de juny de 1996 es reuniren a Barcelona 66 ONG, 41 Centres PEN i 41 experts en dret lingüístic de tot el món. L'Assemblea de participants aprovà la Declaració Universal de Drets Lingüístics per aclamació en un acte celebrat el dia 6 de juny al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Com a director de l’Escola es va interessar en la publicació del llibre.”
Joan Lladonet ha dit: “El fet que el Parlament Balear s’adherís per unanimitat a la Declaració Universal de Drets Lingüístics, el 19 de novembre del mateix any 1996, va fer que pensàs que seria interessant poder explicar quins eren els nostres drets lingüístics, tant de temps trepitjats, i explicar-los d’una manera senzilla i entenent per a qualsevol persona, i exposar també si es respectaven o no, i si el Govern d’aquesta Comunitat Autònoma feia tot el possible perquè es poguessin tenir aquests drets, igualment els governs de les altres comunitats autònomes de parla catalana, és a dir, els Països Catalans.
Per això, he anat publicant des del gener de 1997, fins al maig de 2009, durant 12 anys i mig a la revista Ressò de Campos, l’exposició dels articles i el comentari del seu compliment o no. He anat repetint més de dues vegades l’adhesió dels nostres parlamentaris, perquè a vegades pareixia mentida que hi hagués tan poca voluntat de fer que poguéssim gaudir dels drets que emanen d’aquesta Declaració. En aquests moments ens volen atacar la llengua desmuntant l’edifici legal que s’ha anat construint des de fa quasi 30 anys; el PP, encapçalat per la seva ala més dretana està disposat a lluitar contra la normalització, ja que pretén tornar a arraconar la llengua catalana a l’àmbit privat i familiar. Com que la lluita del PP contra el català ha començat abans d’editar el llibre, hi he afegit un Apèndix, format per sis articles publicats a Diari de Balears o a un blog de l’autor a Indirecte.cat, que tracten aquesta qüestió. Així ha nascut aquest llibre.”
dimarts, 15 de novembre del 2011
Tres heroïnes i un heroi espanyols al parlament del Principat
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6805/tres-heroines-i-un-heroi-espanyols-al-parlament-del-principat
divendres, 4 de novembre del 2011
Incomplir els reglaments i les lleis
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6762/incomplir-els-reglaments-i-les-lleis
divendres, 28 d’octubre del 2011
Rancúnia i fellonia d'alguns o molts espanyols
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6718/rancunia-i-fellonia-dalguns-o-molts-espanyols
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Fidelitat a la llengua catalana o a Espanya
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6673/fidelitat-a-la-llengua-catalana-o-a-espanya
dimecres, 12 d’octubre del 2011
dijous, 6 d’octubre del 2011
Autoodi i deslleialtat
El 1969, Rafael Ninyoles ja denunciava i preveia que persones que havien nascut molts anys abans i que naixerien molts anys després adoptarien aquesta actitud destructiva que actuaria en contra seva. Són molt aclaridores les seves paraules: “Diem que autoodi és el sentiment d’inferioritat que experimenten determinats individus per posseir els trets que els identifiquen com a membres d’un grup. L’actitud més simple és, naturalment, la de negar la pertinença a aquest grup. Quan una comunitat lingüística és objecte de discriminació, els seus membres poden generalment adoptar l’idioma dominant i abandonar el propi” Continua explicant que això comporta el sentiment d’hostilitat contra aquells que hi continuen integrats. També diu que pot ocórrer que davant l’animositat provinent del propi grup, aquells poden sentir-se com a ‘traïdors’ o deslleials als seus congèneres. A continuació afirma que el pas de l’idioma que es considera ‘inferior’ a l’idioma dominant sovint va lligat a una intolerància militant respecte als qui segueixen usant aquell idioma. Arriben a considerar-se més fins perquè parlen l’idioma dominant i menyspreen els altres, perquè els consideren baixos.
Jo hi afegiria que una manera d’eliminar el problema per a sempre és que desaparegui la llengua, considerada baixa, i deixa d’haver-hi persones que hagin de renegar d’ella. Quan aquest autoodi es converteix en pur odi, i això s’introdueix a la ideologia o a les idees d’un partit o als seus dirigents (cas d’alguns membres del Govern de les Illes Balears), quan aquest partit es proposa eliminar una llengua que fa nosa, és molt perillós, perquè obliga molts dels seus membres a renegar i trair una cosa molt valuosa com és la seva llengua i el partit els sol obligar a canvi de prestigi, poder i càrrecs. A vegades per defensar-se cerquen excuses per justificar les seves accions de traïdoria. Això és el que passa a molts de militants del PP de pobles de l’interior, que per justificar els atacs del seu partit a la llengua, diuen que aquests no existeixen, sinó que totes les accions que es dediquin a convertir aquella llengua en normal són imposicions. I aquí han trobat la taula salvadora per justificar la seva deslleialtat, diuen que estimen molt la llengua, però que aquesta no s’ha d’imposar, oblidant que la llengua dominant sempre s’ha imposat per molt que el rei s’entossudeixi a negar-ho i alguns de pensament alienat a creure-ho.
Imaginau-vos una mare que té un fill amb molts de problemes. Aquests consisteixen que uns quants dels seus companys no el poden veure perquè treu bones notes a l’escola i sempre té alguns privilegis; aquests companys l’amenacen, l’insulten i li peguen, obligant-lo a no fer els deures perquè tregui males notes. La seva mare ho sap, perquè el seu fill li ho ha contat, però ella li diu: “Ai, fill meu, jo t’estim molt, però no treguis tan bones notes, no estudiïs tant i fes-te amic d’aquests que et peguen, fes el perdut com fan ells, riu-te’n del professor. Tu saps que no podem imposar-los que no et peguin. Hem d’aconseguir que t’estimin. Si t’estimen et respectaran i si et peguen t’aguantes, perquè no els podem imposar res.” Vos imaginau que això pugui ser possible? Segur que creis que això és impossible. Doncs no ho és tant. S’ha demanat a vint i escaig batles de l’interior de Mallorca si creien que la llengua catalana, la llengua pròpia de Mallorca, havia de ser requisit (obligació) o mèrit (devoció) per accedir a llocs de funcionari de l’Administració pública, quan a tots els pobles del món ho és, i quasi tots, quasi el 100% d’aquests batles han contestat que era suficient que fos mèrit. Només esser mèrit significa que la gent del poble no podrà esser atesa en la llengua pròpia d’aquí, quan el funcionari no sàpiga aquesta llengua i que no s’exigeixi la llengua catalana a les persones provinents d’altres indrets de parla espanyola, significarà que se’n podran riure i ocupar els càrrecs de les persones d’aquí, que s’han passat tota la vida estudiant la seva llengua. Si parles amb ells, amb els batles, per no sentir-se traïdors, diuen que estimen la llengua catalana però que no s’ha d’imposar, però la seva ànsia de poder i de càrrecs fa que adoptin una postura que no fa més que debilitar la llengua. I si continuen per aquest camí la posen en un atzucac, en un carreró sense sortida. La història els coneixerà per la seva traïció.
La llàstima és que el batle de Campos, persona que supòs que va néixer durant la dècada dels anys 80, sigui un d’aquests que condemna la llengua pròpia dels campaners. És una vertadera llàstima, encara que si ha après a reflexionar, és a temps de rectificar i ajudar a impedir aquest assalt a la llengua dels i de les campaneres. L’ajuntament de Campos té un bon exemple a seguir. El camí que ha obert l’ajuntament veïnat de Porreres, demanant que la llengua de Porreres i de Campos i de la resta de pobles sigui un requisit per als funcionaris, com ho és qualsevol llengua pròpia a tots els ajuntaments democràtics del món.
Jo hi afegiria que una manera d’eliminar el problema per a sempre és que desaparegui la llengua, considerada baixa, i deixa d’haver-hi persones que hagin de renegar d’ella. Quan aquest autoodi es converteix en pur odi, i això s’introdueix a la ideologia o a les idees d’un partit o als seus dirigents (cas d’alguns membres del Govern de les Illes Balears), quan aquest partit es proposa eliminar una llengua que fa nosa, és molt perillós, perquè obliga molts dels seus membres a renegar i trair una cosa molt valuosa com és la seva llengua i el partit els sol obligar a canvi de prestigi, poder i càrrecs. A vegades per defensar-se cerquen excuses per justificar les seves accions de traïdoria. Això és el que passa a molts de militants del PP de pobles de l’interior, que per justificar els atacs del seu partit a la llengua, diuen que aquests no existeixen, sinó que totes les accions que es dediquin a convertir aquella llengua en normal són imposicions. I aquí han trobat la taula salvadora per justificar la seva deslleialtat, diuen que estimen molt la llengua, però que aquesta no s’ha d’imposar, oblidant que la llengua dominant sempre s’ha imposat per molt que el rei s’entossudeixi a negar-ho i alguns de pensament alienat a creure-ho.
Imaginau-vos una mare que té un fill amb molts de problemes. Aquests consisteixen que uns quants dels seus companys no el poden veure perquè treu bones notes a l’escola i sempre té alguns privilegis; aquests companys l’amenacen, l’insulten i li peguen, obligant-lo a no fer els deures perquè tregui males notes. La seva mare ho sap, perquè el seu fill li ho ha contat, però ella li diu: “Ai, fill meu, jo t’estim molt, però no treguis tan bones notes, no estudiïs tant i fes-te amic d’aquests que et peguen, fes el perdut com fan ells, riu-te’n del professor. Tu saps que no podem imposar-los que no et peguin. Hem d’aconseguir que t’estimin. Si t’estimen et respectaran i si et peguen t’aguantes, perquè no els podem imposar res.” Vos imaginau que això pugui ser possible? Segur que creis que això és impossible. Doncs no ho és tant. S’ha demanat a vint i escaig batles de l’interior de Mallorca si creien que la llengua catalana, la llengua pròpia de Mallorca, havia de ser requisit (obligació) o mèrit (devoció) per accedir a llocs de funcionari de l’Administració pública, quan a tots els pobles del món ho és, i quasi tots, quasi el 100% d’aquests batles han contestat que era suficient que fos mèrit. Només esser mèrit significa que la gent del poble no podrà esser atesa en la llengua pròpia d’aquí, quan el funcionari no sàpiga aquesta llengua i que no s’exigeixi la llengua catalana a les persones provinents d’altres indrets de parla espanyola, significarà que se’n podran riure i ocupar els càrrecs de les persones d’aquí, que s’han passat tota la vida estudiant la seva llengua. Si parles amb ells, amb els batles, per no sentir-se traïdors, diuen que estimen la llengua catalana però que no s’ha d’imposar, però la seva ànsia de poder i de càrrecs fa que adoptin una postura que no fa més que debilitar la llengua. I si continuen per aquest camí la posen en un atzucac, en un carreró sense sortida. La història els coneixerà per la seva traïció.
La llàstima és que el batle de Campos, persona que supòs que va néixer durant la dècada dels anys 80, sigui un d’aquests que condemna la llengua pròpia dels campaners. És una vertadera llàstima, encara que si ha après a reflexionar, és a temps de rectificar i ajudar a impedir aquest assalt a la llengua dels i de les campaneres. L’ajuntament de Campos té un bon exemple a seguir. El camí que ha obert l’ajuntament veïnat de Porreres, demanant que la llengua de Porreres i de Campos i de la resta de pobles sigui un requisit per als funcionaris, com ho és qualsevol llengua pròpia a tots els ajuntaments democràtics del món.
diumenge, 2 d’octubre del 2011
dimecres, 28 de setembre del 2011
Volen foragitar el català de l'Administració
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6559/volen-foragitar-el-catala-de-ladministracio
dimecres, 21 de setembre del 2011
L'espanyol, el nostre idioma i el català, només llengua cooficial?
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6514/lespanyol-el-nostre-idioma-i-el-catala-nomes-llengua-cooficial
dilluns, 19 de setembre del 2011
¿Còmplices de l'exterminació?, de Jaume Corbera
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6494/complices-de-lexterminacio-de-jaume-corbera
dimecres, 14 de setembre del 2011
La llengua catalana es pot destruir de moltes maneres
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6469/la-llengua-catalana-es-pot-destruir-de-moltes-maneres
dimecres, 7 de setembre del 2011
Resolució que va contra el seny, la ciència i la Llei
http://dbalears.cat/actualitat/opinio/resolucio-que-va-contra-el-seny-la-ciencia-i-la-llei.html
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6442/resolucio-que-va-contra-el-seny-la-ciencia-i-la-llei
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6442/resolucio-que-va-contra-el-seny-la-ciencia-i-la-llei
dimarts, 30 d’agost del 2011
Porta l'estelada amb orgull, Cesc Fàbregues!
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6398/porta-lestelada-amb-orgull-cesc-fabregues
diumenge, 28 d’agost del 2011
divendres, 26 d’agost del 2011
divendres, 19 d’agost del 2011
Un altre atac del PP contra les lleis vigents
http://dbalears.cat/actualitat/opinio/un-altra-atac-del-pp-contra-les-lleis-vigents.html
divendres, 12 d’agost del 2011
Batles contra els drets lingüístics dels seus votants
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6328/batles-contra-els-drets-linguistics-dels-seus-votants
dimarts, 9 d’agost del 2011
Una promesa electoral que castiga els infants
http://dbalears.cat/actualitat/opinio/una-promesa-electoral-que-castiga-els-infants.html
dijous, 4 d’agost del 2011
Contra repressió lingüística, oposició i insubmissió
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6294/contra-repressio-linguistica-oposicio-i-insubmissio
dimarts, 2 d’agost del 2011
Legalment és impossible eliminar el requisit del català a la funció pública
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6285/legalment-es-impossible-eliminar-el-requisit-del-catala-a-la-funcio-publica
Legalment és impossible eliminar el requisit del català a la funció pública
http://dbalears.cat/actualitat/opinio/legalment-es-impossible-eliminar-el-requisit-del-catala-a-la-funcio-publica.html
dilluns, 1 d’agost del 2011
Un ajuntament no és un circ
Darrerament Campos guaita als mitjans de comunicació per uns fets dels quals alguns dels seus protagonistes no en poden estar gens orgullosos. A Campos han ocorregut una sèrie d’escàndols polítics que deixen en molt mal lloc alguns dirigents de la classe política campanera. Les darreres eleccions han ocasionat un trist espectacle on una sèrie de persones han quedat ben retratades. Han escrit la seva trista història. Escriuré les meves impressions a partir del dia després de les eleccions i tenint en compte els resultats obtinguts.
Des del punt de vista d’una persona normal i que intenta estar al dia, encara que no es considera un comentarista polític entès en la matèria, vaig pensar que cara a l’elecció de batle del poble existien tres possibilitats i l’ordre no té res a veure en la prioritat d’una sobre l’altra:
Primera possibilitat: +Acció, que representava esser el partit més centrat i que tenia la clau, pactava amb Campos pel Canvi, ja que havien fet feina plegats durant 4 anys i volien acabar la feina començada. Tenia els avantatges de poder tenir batle durant més de mitja legislatura. Tenia l’inconvenient dels diferents punts de vista a l’hora del tema de Son Baco, urbanització de sa Ràpita i l’Autopista. I a Palma les institucions es trobaven en mans del PP.
Segona possibilitat: +Acció pactava amb el Partit Popular. Tenia l’avantatge que es podien aconseguir moltes prebendes i cotes de poder a canvi del vot, però tenia greus inconvenients: el desacord de sempre entre els seus dirigents i el fet que podria ser la manera de dissoldre’s com a partit. Els votants de +Acció contraris al PP podrien canviar el vot en properes eleccions i molta gent podria pensar que per votar un partit que pacta amb el PP, ja es pot votar directament el PP. Aquesta, teòricament, era l’opció pitjor.
Tercera possibilitat: No hi havia pactes. Tots els regidors votaven el seu cap de files i resultava elegit batle per majoria simple Sebastià Sagreras del PP. En aquest cas, tot eren avantatges per a +Acció: hagués votat amb el PP tots els projectes del seu programa electoral que coincidien amb el PP i hagués votat amb Campos pel Canvi, tots els projectes que coincidien amb els d’aquest partit. +Acció hauria tengut la clau i hauria conformat un govern a l’ombra. Qui realment hauria comandat hauria estat Guillem Ginard, i a les properes eleccions aquest partit tan important hauria augmentat molt els vots. L’inconvenient era que no es tenia poder real, no s’ostentaven càrrecs, no es podia posar mà al calaix, perquè no es tenia calaix, etc. Aquesta era la millor opció per a un polític.
Què va passar en el ple de l’elecció de batle? Que després d’una baralla tenguda, segons compten les bones llengües, entre els negociadors de PP i +Acció, i després d’esser rebutjats els centrats pel PP, dient-los que governarien sense necessitar-los, Guillem Ginard degué pensar que els en farien alguna de grossa, perquè sabessin que amb ell no s’hi podia jugar, que era més perillós que el que es creien, que era més important que la consideració que li havien tengut, etc. I les ordres que va donar als integrants del seu partit varen ser que quan els regidors de Campos pel Canvi haguessin aixecat el braç per a elegir Joan Juan com a batle, que ells l’aixecassin també i així impedien que Sebastià Sagreras pogués esser batle, ja que Joan Juan hauria obtingut la majoria absoluta, i ja devia tenir pensat com continuaria l’assumpte.
I així va ocórrer, i Joan Juan sense esperar-s’ho ni tenir temps a reaccionar va quedar convertit en batle de Campos. A Joan Juan no li quedava ni l’opció de dimitir, ja que s’havia presentat i l’havien elegit. L’havien posat al volant d’un cotxe que circulava per devora un precipici i no li quedava més remei que posar-se al volant i intentar conduir-lo, encara que sabia que necessitaria més ajuda de la que tenia quan el temps no acompanyàs. Així que Joan Juan es va veure convertit en batle i va pensar que els pactes que no s’havien fet abans de la investidura, s’aconseguirien ara, ja que hi havia un grup que no era el seu que l’havia volgut com a batle. El que no sabia Joan Juan, és que Guillem Ginard intentaria pactar amb l’altre partit i que una vegada aconseguit tot el poder que exigia, una moció de censura se n’encarregaria de posar-lo a l’oposició, i a Sebastià Sagreras com a batle. Va ser una moció de censura que no censurava res. No hi havia hagut res a censurar si no era que dugués unes sabates que no eren noves o una camisa que no agradava als oponents. Les sessions varen ser teatrals o circenses, amb aplaudiments, crits, insults, visques i xiulets. Tothom va poder representar un paper i ara ja tenim un nou batle.
El nou batle havia quedat molt frustrat el dia de la primera votació i havia qualificat l’acte de “cop d’estat” i havia duit l’afer als tribunals, els quals li han llevat la raó i han aconseguit que fracassàs abans d’obtenir la vara de batle. El seu segon fracàs és haver afirmat que els apartaments de ses Covetes són una polèmica per a una minoria absoluta i que té un 75% de vot i per tant, que endavant amb el que sigui. Segons com es miri. El PP té 2.300 i escaig de vots d’una població de 10.000 habitants. Així que el primer que ha d’aprendre és a governar per a tots. Esper que així ho faci i li desig molta sort i encert en les decisions futures.
Només em queda felicitar el batle sortint Joan Juan perquè durant el temps que ha estat batle ha portat el timó de l’Ajuntament d’una manera impecable i malgrat l’època de vaques magres i de crisi ha pres decisions, juntament amb el seu equip de govern, que han representat una millora per al poble, que no ha fet parts ni quarts i que ha governat amb honradesa i dignitat. Joan Juan ha exercit de batle com un gran polític, com un bon polític, perquè ho és. Enhorabona Joan Juan!
Joan Lladonet
Des del punt de vista d’una persona normal i que intenta estar al dia, encara que no es considera un comentarista polític entès en la matèria, vaig pensar que cara a l’elecció de batle del poble existien tres possibilitats i l’ordre no té res a veure en la prioritat d’una sobre l’altra:
Primera possibilitat: +Acció, que representava esser el partit més centrat i que tenia la clau, pactava amb Campos pel Canvi, ja que havien fet feina plegats durant 4 anys i volien acabar la feina començada. Tenia els avantatges de poder tenir batle durant més de mitja legislatura. Tenia l’inconvenient dels diferents punts de vista a l’hora del tema de Son Baco, urbanització de sa Ràpita i l’Autopista. I a Palma les institucions es trobaven en mans del PP.
Segona possibilitat: +Acció pactava amb el Partit Popular. Tenia l’avantatge que es podien aconseguir moltes prebendes i cotes de poder a canvi del vot, però tenia greus inconvenients: el desacord de sempre entre els seus dirigents i el fet que podria ser la manera de dissoldre’s com a partit. Els votants de +Acció contraris al PP podrien canviar el vot en properes eleccions i molta gent podria pensar que per votar un partit que pacta amb el PP, ja es pot votar directament el PP. Aquesta, teòricament, era l’opció pitjor.
Tercera possibilitat: No hi havia pactes. Tots els regidors votaven el seu cap de files i resultava elegit batle per majoria simple Sebastià Sagreras del PP. En aquest cas, tot eren avantatges per a +Acció: hagués votat amb el PP tots els projectes del seu programa electoral que coincidien amb el PP i hagués votat amb Campos pel Canvi, tots els projectes que coincidien amb els d’aquest partit. +Acció hauria tengut la clau i hauria conformat un govern a l’ombra. Qui realment hauria comandat hauria estat Guillem Ginard, i a les properes eleccions aquest partit tan important hauria augmentat molt els vots. L’inconvenient era que no es tenia poder real, no s’ostentaven càrrecs, no es podia posar mà al calaix, perquè no es tenia calaix, etc. Aquesta era la millor opció per a un polític.
Què va passar en el ple de l’elecció de batle? Que després d’una baralla tenguda, segons compten les bones llengües, entre els negociadors de PP i +Acció, i després d’esser rebutjats els centrats pel PP, dient-los que governarien sense necessitar-los, Guillem Ginard degué pensar que els en farien alguna de grossa, perquè sabessin que amb ell no s’hi podia jugar, que era més perillós que el que es creien, que era més important que la consideració que li havien tengut, etc. I les ordres que va donar als integrants del seu partit varen ser que quan els regidors de Campos pel Canvi haguessin aixecat el braç per a elegir Joan Juan com a batle, que ells l’aixecassin també i així impedien que Sebastià Sagreras pogués esser batle, ja que Joan Juan hauria obtingut la majoria absoluta, i ja devia tenir pensat com continuaria l’assumpte.
I així va ocórrer, i Joan Juan sense esperar-s’ho ni tenir temps a reaccionar va quedar convertit en batle de Campos. A Joan Juan no li quedava ni l’opció de dimitir, ja que s’havia presentat i l’havien elegit. L’havien posat al volant d’un cotxe que circulava per devora un precipici i no li quedava més remei que posar-se al volant i intentar conduir-lo, encara que sabia que necessitaria més ajuda de la que tenia quan el temps no acompanyàs. Així que Joan Juan es va veure convertit en batle i va pensar que els pactes que no s’havien fet abans de la investidura, s’aconseguirien ara, ja que hi havia un grup que no era el seu que l’havia volgut com a batle. El que no sabia Joan Juan, és que Guillem Ginard intentaria pactar amb l’altre partit i que una vegada aconseguit tot el poder que exigia, una moció de censura se n’encarregaria de posar-lo a l’oposició, i a Sebastià Sagreras com a batle. Va ser una moció de censura que no censurava res. No hi havia hagut res a censurar si no era que dugués unes sabates que no eren noves o una camisa que no agradava als oponents. Les sessions varen ser teatrals o circenses, amb aplaudiments, crits, insults, visques i xiulets. Tothom va poder representar un paper i ara ja tenim un nou batle.
El nou batle havia quedat molt frustrat el dia de la primera votació i havia qualificat l’acte de “cop d’estat” i havia duit l’afer als tribunals, els quals li han llevat la raó i han aconseguit que fracassàs abans d’obtenir la vara de batle. El seu segon fracàs és haver afirmat que els apartaments de ses Covetes són una polèmica per a una minoria absoluta i que té un 75% de vot i per tant, que endavant amb el que sigui. Segons com es miri. El PP té 2.300 i escaig de vots d’una població de 10.000 habitants. Així que el primer que ha d’aprendre és a governar per a tots. Esper que així ho faci i li desig molta sort i encert en les decisions futures.
Només em queda felicitar el batle sortint Joan Juan perquè durant el temps que ha estat batle ha portat el timó de l’Ajuntament d’una manera impecable i malgrat l’època de vaques magres i de crisi ha pres decisions, juntament amb el seu equip de govern, que han representat una millora per al poble, que no ha fet parts ni quarts i que ha governat amb honradesa i dignitat. Joan Juan ha exercit de batle com un gran polític, com un bon polític, perquè ho és. Enhorabona Joan Juan!
Joan Lladonet
dilluns, 25 de juliol del 2011
Una hora més d'estudi és pitjor per a l'alumnat que una hora menys
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6264/una-hora-mes-destudi-es-pitjor-per-a-lalumnat-de-primaria-que-una-hora-menys
dijous, 21 de juliol del 2011
Com es pot engreixar la fera que et vol menjar?
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6247/com-es-pot-engreixar-la-fera-que-et-vol-menjar
dimarts, 12 de juliol del 2011
Poden esser vexats els vexadors?
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6219/poden-esser-vexats-els-vexadors
divendres, 8 de juliol del 2011
El poble que tenia un partit vil-lingüe
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6194/el-poble-que-tenia-un-partit-vil-lingue
dimarts, 5 de juliol del 2011
Articles publicats a la revista Ressò de Campos, durant els primers mesos de 2011
Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1
Prohibit el català a la revisió mèdica de la Federació de Futbol de les Illes Balears
L’indígena arriba a la “mutualidad social de futbolistas españoles”, allà on ha de passar la revisió mèdica. Arriba a la sala corresponent i veu que tot està retolat en castellà, fins i tot el formulari que obligatòriament ha d’omplir. Per tant, en demana un en català i li contesten que no en tenen en català per estalviar paper. Demana un full de reclamació i li diuen que tampoc no en tenen, que la faci en un paper en blanc. Mentre això passa, la secretària avisa un dels possibles caps, que arriba i explica que en els folis Din-A4 no hi cap el formulari bilingüe. L’indígena li fa a saber que en aquests casos, la llengua prioritària és la llengua pròpia. El presumpte cap de la mutualitat li diu que pròpies ho són les dues llengües. L’indígena li diu que va errat. El cap li contesta: “Això ho dius tu! L’indígena li torna a insistir que a més d’ell, ho diu l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística. Però això el cap de la mutualitat ja no ho ha escoltat, perquè ha girat l’esquena i se n’ha tornat cap al seu despatx. L’indígena diu que la plana web d’aquesta mutualitat també és únicament en castellà: http://www.mutualidadfutbolistas.com. I els resultats de la revisió també només es presenten en la llengua estatal. L’indígena se’n va anar indignat i disposat a posar remei dient que mai no consentirem a ser ciutadans de segona, que quedi ben clar. A mi no em queda més que recordar que José Ramón Bauzá, president del PP lluita contra el català, amb l’excusa que tot es fa en la llengua pròpia. I que el castellà recula. Mentida podrida! I qui diu mentides és un...
L’expulsió de l’indígena del Centre de Salut d’Inca ha duit conseqüències
A la revista 210 narràvem les aventures d‘un indígena que havia acudit al Centre de Salut d’Inca i que una metgessa el va expulsar del Centre per parlar en català. Podeu consultar l’escrit d’aquella revista a la mateixa secció. Ara coneixerem les conseqüències que ens posen els pèls arreveixinats.
Aquella metgessa, segurament temorenca de ser denunciada, va fer el que ja ha passat unes quantes vegades. Va intentar pegar primer, per allò de qui pega primer... i va interposar una denúncia contra l’indígena davant el Jutjat d’Instrucció d’Inca. La versió de la metgessa és completament diferent, ja que manifesta que va ser l’indígena, ella diu l’usuari, qui la va tractar amb insults i amenaces. L’indígena quan ho va saber va quedar perplex i amb un pam de nas, ja que va manifestar que havia ocorregut tot el contrari. La que s’havia posat molt agressiva havia estat la metgessa. Des de la Conselleria de Salut es varen creure la versió de la metgessa, ja que varen manifestar que ella en cap moment s’havia negat a atendre’l i que en veure que el pacient, l’indígena, es posava tan violent, havia cridat el guarda de seguretat perquè el tragués de la consulta.
Aquests fets són molt greus, també ha passat al quarter de la guàrdia civil de Palma, que després d’atacar verbalment una dona àrab per haver-los parlat en català i haver-la humiliat per parlar una llengua inventada per tres o quatre, segons va havia assegurat el guàrdia civil, després li varen posar una denúncia i la varen acusar a ella d’haver-los faltat a l’autoritat i al final, la jutgessa l’ha condemnada a ella, que també havia perdut la feina d’intèrpret per aquest fet. Tot això és molt greu i si no anam alerta aviat ens tendran a tots de genollons o parlant en castellà, com ja van fent a València.
Per això, el sindicat de treballadores i treballadors de l’ensenyament, intersindical de les Illes Balears (l’STEI-i), arran d’aquests fets va fer un comunicat en el qual deia el que pretenen tota aquesta sèrie d’escrits que apareixen de tant en tant en aquesta revista “que no ens faran abaixar el cap mai”. Declarava aquests fets com a “inadmissibles” i aprofitava per demanar al personal sanitari que tengués la voluntat de conèixer i valorar l’entorn cultural i lingüístic en el qual treballava.
També el sindicat demanava a la població catalanoparlant que fos combativa davant la insolència i la prepotència d’aquella gent que creu que el català és una llengua de segona i sense prestigi. I finalment reclamava a la Conselleria de Sanitat que es mantingués ferma en l’exigència del requisit de coneixement de la llengua pròpia de les Illes al personal sanitari.
1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no apareixen els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda.
Joan Lladonet
Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla
Tots són culpables de la crisi
Em vaig trobar amb la filla d’en Pere qualsevol a una d’aquestes festes de torrar botifarrons i sobrassada. Era de nit i adesiara se sentia l’espetec dels coets que anunciaven el començament d’algun dels actes anunciats. I em va dir que tenia una conversa enregistrada amb el vídeo del mòbil i que si tenia temps faria la transcripció o m’enviaria el vídeo perquè la fes jo. Que per correu electrònic m’enviaria una cosa o altra i que en aquesta conversa havia volgut posar els punts sobre les i, en el tema de la crisi, perquè estava cansada de sentir gent que mentia i altra gent que es creia les mentides d’uns quants. Al final me l’ha enviada transcrita, cosa que li he d’agrair perquè m’ha llevat molta feina. Aquí la teniu:
“Filla, el negoci no rutlla, la crisi ens ha arribat de bon de veres. El que em fot és que el Govern no faci res per posar-hi remei.”
“De quin govern parles, pare? Del de les Illes Balears o del de Madrid?
“Dels dos, especialment del de Madrid. Ells són els culpables de la crisi.”
“Això em fa molta gràcia. L’altre dia escoltava una emissora de ràdio, que havia fet una pregunta als oients sobre l’allargament de l’edat de jubilació i tots els oients que vaig escoltar sense excepció varen donar la culpa a en Zapatero i al seu govern. Ningú va parlar de les comunitats autònomes, ni ningú va dir que el Govern podria fer altres coses ni quines. La majoria varen parlar amb odi cerval al PSOE.”
“Si el PSOE governa i passa el que passa, i si el Govern va millorant les xifres del seu endeutament, com va passar en un moment donat i això es va assegurar que era gràcies al Govern d’aquells moments, també han de ser responsables de l’empitjorament de la situació.”
“Teòricament, sí, però s’ha de saber anar a les arrels del problema.”
“Tot el que tu vulguis, però si una casa fa ull, és a dir, fa fallida o es queda devent a tothom i no poden viure, el govern d’aquesta casa, el pare, la mare, o tots dos en són responsables.”
“La comparació no és bona, perquè no es voten a les urnes quins han de ser els teus pares.”
“D’acord, però tu m’has entès.”
“A veure, jo no som economista, però tenc una petita idea sobre la situació de la crisi, i aquesta idea em serveix per a situar el fet que Alemanya se n’hagi començat a sortir.”
“Explica’t.”
“La persona que més braveja del seu govern pels nombres que tenia quan va deixar de governar és Aznar. Hi estàs d’acord?”
“I molta gent pensa que si tornàs n’Aznar o en Rajoy o qualsevol del PP, que tot s’arreglaria.”
“Més o manco, això és el que es diu dins els cafès.”
“Idò crec que la gent s’equivoca, perquè si Aznar va governar sense mirar el futur ho va fer molt malament. Perquè si durant aquest temps d’expansionisme i de doblers fàcils en el banc, es varen fer construir més de 600.000 habitatges, he llegit.”
“Correcte, filla. Fins aquí et seguesc.”
“També es diu que per a construir-los va haver de menester uns quatre milions de persones que es dedicassin a la construcció i això va fer que arribassin aquí milions de persones d’altres països que venien a cercar feina.”
“Tot rutllava mentre la gent comprava i comprava per necessitat o per a fer una inversió fàcil.”
“Quan la gent es va aturar de comprar habitatges o no va poder pagar va provocar que molts de negocis de construcció o immobiliaris i financers fessin fallida.”
“I què vols dir amb això?
“Que ara ja saps d’on surten els milions d’aturats.
“Tens un poc de raó, com sempre, però segur que el govern Zapatero hagués pogut fer alguna cosa més.”
“Fixa’t com el Govern d’Alemanya demana 800.000 persones amb títol universitari, enginyers, metges, arquitectes, etc. Aquesta gent està preparant l’Alemanya del futur.”
“I per a tu, quins són els culpables?
“Tots els governs que han fet aquesta política desenvolupista, basada en el totxo i en el turisme.”
“Em sembla molt fort, però ben mirat no sé com et puc contestat per a dur-te la contrària.”
“I ara que Alemanya ens prengui els nostres professionals preparats, les nostres llumeneres, pocs que en tenim...”
Joan Lladonet
Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1
Així estimen els indígenes mallorquins per devers Madrid
L’indígena anava amb la seva dona i dues filles per Madrid en autobús, i naturalment, com faríem nosaltres, parlaven en mallorquí, quan un home de mitjana edat els va interrompre enfadat, demanant-los en espanyol si xerraven en català. L’indígena que ja es va veure venir la ruixada li va explicar en espanyol que parlaven el català de Mallorca, una llengua que estimaven tant com ell pogués estimar la seva, etc., etc., fins que el madrileny el va tallar en sec: “Todo esto está muy bien, pero aquí está en España y tiene que hablar el español.” Aquest madrileny tenia ciència infusa, perquè tenia clar que Mallorca no és Espanya. Naturalment la conversa va acabar en aquells moments, però la filla gran de l’indígena, ben valenta i enfadada, va continuar parlant fort i clar en mallorquí. Aleshores l’energumen madrileny es va aixecar tot rabiós del seu seient i va dir: “He dicho que hablen en español!” L’indígena mallorquí que era una persona normal i valenta com qualsevol indígena del món, n’hi va entimar quatre de fresques en mallorquí ben planer i entenedor, la qual cosa va provocar que aquell bèstia baixàs de l’autobús ben emprenyat. Això hagués acabat en pura anècdota d’una persona madrilenya que no estava massa bé del cap si no fos estat que se li va ocórrer dirigir-se a la resta de passatgers de l’autobús i demanar-los la seva aprovació o rebuig pel que havia succeït i la resposta unànime va ser: “Si usted hubiera hablado en inglés o en alemán... pero en catalaaaaa´n!!!” Si no vols brou, dues tasses. Madrid m’has dit?
Perdre una feina per mor del català
Un indígena va sol•licitar feina a una empresa de software denominada Orangetech i que es troba radicada en el Parc Bit, devora la UIB. L’indígena, naturalment, va escriure la seva sol•licitud en català. El “general manager” de l’empresa li va respondre de la manera següent, només va utilitzar 13 paraules de l’espanyol: “Lamento mucho que escribas en catalán, es una pena que desperdicies las oportunidades.” Això passava a final de 2007 i era denunciat pel Diari de Balears. No sé si l’empresa continua existint. És una demostració de la persecució que continua existint en contra del català, perquè després ens venguin alguns del PP, que diuen que es persegueix l’espanyol. L’indígena segur que va continuar fent sol•licituds de feina en català.
El Consell General del Poder Judicial en contra del català
Un indígena, vocal del Consell General del Poder Judicial, va dur una proposta per expedientar la jutgessa Ana Ingelmo, presidenta del Tribunal que jutjava el crim de la Patum de Berga perquè havia obligat un testimoni indígena a parlar en espanyol. El CGPJ va rebutjar aquesta proposta per 10 vots a favor i tres en contra. Es dóna la circumstància que un dels vocals que va votar en contra va afirmar que aquest organisme no sanciona mai cap jutge que incompleixi els drets lingüístics que reconeix als ciutadans la legislació vigent quan es tracta de llengües oficials no espanyoles. Aquesta persona, pertanyent a l’esmentat CGPJ va afegir que els vocals incompleixen i vulneren la Constitució espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans. Però no ens faran abaixar el cap ni ens sotmetran.
1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no apareixen els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.
Joan Lladonet
Prohibit el català a la revisió mèdica de la Federació de Futbol de les Illes Balears
L’indígena arriba a la “mutualidad social de futbolistas españoles”, allà on ha de passar la revisió mèdica. Arriba a la sala corresponent i veu que tot està retolat en castellà, fins i tot el formulari que obligatòriament ha d’omplir. Per tant, en demana un en català i li contesten que no en tenen en català per estalviar paper. Demana un full de reclamació i li diuen que tampoc no en tenen, que la faci en un paper en blanc. Mentre això passa, la secretària avisa un dels possibles caps, que arriba i explica que en els folis Din-A4 no hi cap el formulari bilingüe. L’indígena li fa a saber que en aquests casos, la llengua prioritària és la llengua pròpia. El presumpte cap de la mutualitat li diu que pròpies ho són les dues llengües. L’indígena li diu que va errat. El cap li contesta: “Això ho dius tu! L’indígena li torna a insistir que a més d’ell, ho diu l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística. Però això el cap de la mutualitat ja no ho ha escoltat, perquè ha girat l’esquena i se n’ha tornat cap al seu despatx. L’indígena diu que la plana web d’aquesta mutualitat també és únicament en castellà: http://www.mutualidadfutbolistas.com. I els resultats de la revisió també només es presenten en la llengua estatal. L’indígena se’n va anar indignat i disposat a posar remei dient que mai no consentirem a ser ciutadans de segona, que quedi ben clar. A mi no em queda més que recordar que José Ramón Bauzá, president del PP lluita contra el català, amb l’excusa que tot es fa en la llengua pròpia. I que el castellà recula. Mentida podrida! I qui diu mentides és un...
L’expulsió de l’indígena del Centre de Salut d’Inca ha duit conseqüències
A la revista 210 narràvem les aventures d‘un indígena que havia acudit al Centre de Salut d’Inca i que una metgessa el va expulsar del Centre per parlar en català. Podeu consultar l’escrit d’aquella revista a la mateixa secció. Ara coneixerem les conseqüències que ens posen els pèls arreveixinats.
Aquella metgessa, segurament temorenca de ser denunciada, va fer el que ja ha passat unes quantes vegades. Va intentar pegar primer, per allò de qui pega primer... i va interposar una denúncia contra l’indígena davant el Jutjat d’Instrucció d’Inca. La versió de la metgessa és completament diferent, ja que manifesta que va ser l’indígena, ella diu l’usuari, qui la va tractar amb insults i amenaces. L’indígena quan ho va saber va quedar perplex i amb un pam de nas, ja que va manifestar que havia ocorregut tot el contrari. La que s’havia posat molt agressiva havia estat la metgessa. Des de la Conselleria de Salut es varen creure la versió de la metgessa, ja que varen manifestar que ella en cap moment s’havia negat a atendre’l i que en veure que el pacient, l’indígena, es posava tan violent, havia cridat el guarda de seguretat perquè el tragués de la consulta.
Aquests fets són molt greus, també ha passat al quarter de la guàrdia civil de Palma, que després d’atacar verbalment una dona àrab per haver-los parlat en català i haver-la humiliat per parlar una llengua inventada per tres o quatre, segons va havia assegurat el guàrdia civil, després li varen posar una denúncia i la varen acusar a ella d’haver-los faltat a l’autoritat i al final, la jutgessa l’ha condemnada a ella, que també havia perdut la feina d’intèrpret per aquest fet. Tot això és molt greu i si no anam alerta aviat ens tendran a tots de genollons o parlant en castellà, com ja van fent a València.
Per això, el sindicat de treballadores i treballadors de l’ensenyament, intersindical de les Illes Balears (l’STEI-i), arran d’aquests fets va fer un comunicat en el qual deia el que pretenen tota aquesta sèrie d’escrits que apareixen de tant en tant en aquesta revista “que no ens faran abaixar el cap mai”. Declarava aquests fets com a “inadmissibles” i aprofitava per demanar al personal sanitari que tengués la voluntat de conèixer i valorar l’entorn cultural i lingüístic en el qual treballava.
També el sindicat demanava a la població catalanoparlant que fos combativa davant la insolència i la prepotència d’aquella gent que creu que el català és una llengua de segona i sense prestigi. I finalment reclamava a la Conselleria de Sanitat que es mantingués ferma en l’exigència del requisit de coneixement de la llengua pròpia de les Illes al personal sanitari.
1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no apareixen els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda.
Joan Lladonet
Xerrades d’en Pere qualsevol i la seva filla
Tots són culpables de la crisi
Em vaig trobar amb la filla d’en Pere qualsevol a una d’aquestes festes de torrar botifarrons i sobrassada. Era de nit i adesiara se sentia l’espetec dels coets que anunciaven el començament d’algun dels actes anunciats. I em va dir que tenia una conversa enregistrada amb el vídeo del mòbil i que si tenia temps faria la transcripció o m’enviaria el vídeo perquè la fes jo. Que per correu electrònic m’enviaria una cosa o altra i que en aquesta conversa havia volgut posar els punts sobre les i, en el tema de la crisi, perquè estava cansada de sentir gent que mentia i altra gent que es creia les mentides d’uns quants. Al final me l’ha enviada transcrita, cosa que li he d’agrair perquè m’ha llevat molta feina. Aquí la teniu:
“Filla, el negoci no rutlla, la crisi ens ha arribat de bon de veres. El que em fot és que el Govern no faci res per posar-hi remei.”
“De quin govern parles, pare? Del de les Illes Balears o del de Madrid?
“Dels dos, especialment del de Madrid. Ells són els culpables de la crisi.”
“Això em fa molta gràcia. L’altre dia escoltava una emissora de ràdio, que havia fet una pregunta als oients sobre l’allargament de l’edat de jubilació i tots els oients que vaig escoltar sense excepció varen donar la culpa a en Zapatero i al seu govern. Ningú va parlar de les comunitats autònomes, ni ningú va dir que el Govern podria fer altres coses ni quines. La majoria varen parlar amb odi cerval al PSOE.”
“Si el PSOE governa i passa el que passa, i si el Govern va millorant les xifres del seu endeutament, com va passar en un moment donat i això es va assegurar que era gràcies al Govern d’aquells moments, també han de ser responsables de l’empitjorament de la situació.”
“Teòricament, sí, però s’ha de saber anar a les arrels del problema.”
“Tot el que tu vulguis, però si una casa fa ull, és a dir, fa fallida o es queda devent a tothom i no poden viure, el govern d’aquesta casa, el pare, la mare, o tots dos en són responsables.”
“La comparació no és bona, perquè no es voten a les urnes quins han de ser els teus pares.”
“D’acord, però tu m’has entès.”
“A veure, jo no som economista, però tenc una petita idea sobre la situació de la crisi, i aquesta idea em serveix per a situar el fet que Alemanya se n’hagi començat a sortir.”
“Explica’t.”
“La persona que més braveja del seu govern pels nombres que tenia quan va deixar de governar és Aznar. Hi estàs d’acord?”
“I molta gent pensa que si tornàs n’Aznar o en Rajoy o qualsevol del PP, que tot s’arreglaria.”
“Més o manco, això és el que es diu dins els cafès.”
“Idò crec que la gent s’equivoca, perquè si Aznar va governar sense mirar el futur ho va fer molt malament. Perquè si durant aquest temps d’expansionisme i de doblers fàcils en el banc, es varen fer construir més de 600.000 habitatges, he llegit.”
“Correcte, filla. Fins aquí et seguesc.”
“També es diu que per a construir-los va haver de menester uns quatre milions de persones que es dedicassin a la construcció i això va fer que arribassin aquí milions de persones d’altres països que venien a cercar feina.”
“Tot rutllava mentre la gent comprava i comprava per necessitat o per a fer una inversió fàcil.”
“Quan la gent es va aturar de comprar habitatges o no va poder pagar va provocar que molts de negocis de construcció o immobiliaris i financers fessin fallida.”
“I què vols dir amb això?
“Que ara ja saps d’on surten els milions d’aturats.
“Tens un poc de raó, com sempre, però segur que el govern Zapatero hagués pogut fer alguna cosa més.”
“Fixa’t com el Govern d’Alemanya demana 800.000 persones amb títol universitari, enginyers, metges, arquitectes, etc. Aquesta gent està preparant l’Alemanya del futur.”
“I per a tu, quins són els culpables?
“Tots els governs que han fet aquesta política desenvolupista, basada en el totxo i en el turisme.”
“Em sembla molt fort, però ben mirat no sé com et puc contestat per a dur-te la contrària.”
“I ara que Alemanya ens prengui els nostres professionals preparats, les nostres llumeneres, pocs que en tenim...”
Joan Lladonet
Vexacions, discriminacions i humiliacions d’un o d’una indígena1
Així estimen els indígenes mallorquins per devers Madrid
L’indígena anava amb la seva dona i dues filles per Madrid en autobús, i naturalment, com faríem nosaltres, parlaven en mallorquí, quan un home de mitjana edat els va interrompre enfadat, demanant-los en espanyol si xerraven en català. L’indígena que ja es va veure venir la ruixada li va explicar en espanyol que parlaven el català de Mallorca, una llengua que estimaven tant com ell pogués estimar la seva, etc., etc., fins que el madrileny el va tallar en sec: “Todo esto está muy bien, pero aquí está en España y tiene que hablar el español.” Aquest madrileny tenia ciència infusa, perquè tenia clar que Mallorca no és Espanya. Naturalment la conversa va acabar en aquells moments, però la filla gran de l’indígena, ben valenta i enfadada, va continuar parlant fort i clar en mallorquí. Aleshores l’energumen madrileny es va aixecar tot rabiós del seu seient i va dir: “He dicho que hablen en español!” L’indígena mallorquí que era una persona normal i valenta com qualsevol indígena del món, n’hi va entimar quatre de fresques en mallorquí ben planer i entenedor, la qual cosa va provocar que aquell bèstia baixàs de l’autobús ben emprenyat. Això hagués acabat en pura anècdota d’una persona madrilenya que no estava massa bé del cap si no fos estat que se li va ocórrer dirigir-se a la resta de passatgers de l’autobús i demanar-los la seva aprovació o rebuig pel que havia succeït i la resposta unànime va ser: “Si usted hubiera hablado en inglés o en alemán... pero en catalaaaaa´n!!!” Si no vols brou, dues tasses. Madrid m’has dit?
Perdre una feina per mor del català
Un indígena va sol•licitar feina a una empresa de software denominada Orangetech i que es troba radicada en el Parc Bit, devora la UIB. L’indígena, naturalment, va escriure la seva sol•licitud en català. El “general manager” de l’empresa li va respondre de la manera següent, només va utilitzar 13 paraules de l’espanyol: “Lamento mucho que escribas en catalán, es una pena que desperdicies las oportunidades.” Això passava a final de 2007 i era denunciat pel Diari de Balears. No sé si l’empresa continua existint. És una demostració de la persecució que continua existint en contra del català, perquè després ens venguin alguns del PP, que diuen que es persegueix l’espanyol. L’indígena segur que va continuar fent sol•licituds de feina en català.
El Consell General del Poder Judicial en contra del català
Un indígena, vocal del Consell General del Poder Judicial, va dur una proposta per expedientar la jutgessa Ana Ingelmo, presidenta del Tribunal que jutjava el crim de la Patum de Berga perquè havia obligat un testimoni indígena a parlar en espanyol. El CGPJ va rebutjar aquesta proposta per 10 vots a favor i tres en contra. Es dóna la circumstància que un dels vocals que va votar en contra va afirmar que aquest organisme no sanciona mai cap jutge que incompleixi els drets lingüístics que reconeix als ciutadans la legislació vigent quan es tracta de llengües oficials no espanyoles. Aquesta persona, pertanyent a l’esmentat CGPJ va afegir que els vocals incompleixen i vulneren la Constitució espanyola i la Declaració Universal dels Drets Humans. Però no ens faran abaixar el cap ni ens sotmetran.
1 S’ha d’entendre que les vexacions, les humiliacions i les discriminacions són les que certa gent vol infligir als que actuen com a persones normals d’un país lliure. Però si no s’acota el cap i s’arriba amb els morros fins a terra, no ho solen aconseguir. Ah, i indígenes ho són tots els que volen esser del nostre país, dels nostres països.
Nota: Aquests articles sobre els maltractes rebuts pels catalanoparlants sempre es refereixen a fets reals, que han ocorregut i que han aparegut als mitjans de comunicació, m’han passat a mi, els he presenciat o me’ls han contat. Mai no apareixen els protagonistes, però sí els llocs on passa l’agressió física o psicològica rebuda i qui l’ha provocada.
Joan Lladonet
dijous, 30 de juny del 2011
Molts defensors del bilingüisme volen calar foc a la llengua sotmesa
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6143/molts-defensors-del-bilinguisme-volen-calar-foc-a-la-llengua-sotmesa
dimarts, 28 de juny del 2011
L'elecció de llengua beneficia la normalització del català
http://dbalears.cat/actualitat/opinio/l-eleccio-de-llengua-beneficia-la-normalitzacio-del-catala.html
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6134/leleccio-de-llengua-beneficia-la-normalitzacio-del-catala
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6134/leleccio-de-llengua-beneficia-la-normalitzacio-del-catala
dimarts, 21 de juny del 2011
dimecres, 15 de juny del 2011
divendres, 10 de juny del 2011
El poble que havia perdut l'oremus
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6044/el-poble-que-havia-perdut-loremus
dilluns, 6 de juny del 2011
Repressió lingüística total del PP contra el català al País Valencià i a les Illes
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6023/repressio-linguistica-total-del-pp-contra-el-catala-al-pais-valencia-i-a-les-illes
dilluns, 30 de maig del 2011
"La ideologia nacionalista espanyola creu que voler superar el regionalisme és anar en contra d'Espanya
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/5980/la-ideologia-nacionalista-espanyola-creu-que-voler-superar-el-regionalisme-es-anar-en-cont
dilluns, 23 de maig del 2011
divendres, 20 de maig del 2011
Els hereus del franquisme continuen la repressió lingüística
http://www.tribunamallorca.org/opini%f3/cultura/els-hereus-del-franquisme-continuen-la-repressi%f3-ling%fc%edstica/
dijous, 19 de maig del 2011
Els hereus del franquisme continuen la repressió lingüística
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/5895/els-hereus-del-franquisme-continuen-la-repressio-linguistica
dimecres, 4 de maig del 2011
divendres, 29 d’abril del 2011
Madrid-Barça, la bogeria i la destrucció del futbol
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/5757/madrid-barca-la-bogeria-i-la-destruccio-del-futbol
dimecres, 27 d’abril del 2011
S'ha fet bona feina i en queda molta a fer
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/5746/sha-fet-bona-feina-i-en-queda-molta-a-fer
dimecres, 20 d’abril del 2011
dijous, 14 d’abril del 2011
O reducció del consum o holocaust mundial
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/5670/o-reduccio-del-consum-o-holocaust-mundial
dilluns, 11 d’abril del 2011
Qui atia la confrontació lingüística?
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/5645/qui-atia-la-confrontacio-linguistica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)